Serafí PITARRA o Frederic SOLER HUBERT (1839-1895)

 

A vegades sense cercar un troba i aquest és el cas de "Can Pitarra", a Campins.

Molts coneixem qui era Frederic Soler i que escrivia amb el pseudònim de Serafí Pitarra. Ell que va quedar orfe de pares des de ben petit, se'n va anar a viure a casa d'un oncle, va deixar l'escola i va començar a endinsar-se en la seva gran afició, el teatre, iniciant-se en el camí literari.

 Va escriure nombroses obres, per saber-ne més clicar aquest enllaç.

L'any 1875 va ser nomenat Mestre en Gay Saber.

Can Pitarra a Campins (extret de la pàgina web de l'Ajuntament)
Damunt del serradet que domina el poble, al Nord -Est, hi ha el mas de Can Cullell. El dramaturg Frederic Soler i Hubert, conegut popularment per Serafí Pitarra comprà el mas el 1886 i hi eregí una vivenda annexa, avui conegut per Can Pitarra.
Adreça o explicació de com s'hi pot arribar: Cal remuntar el Passeig Tres Germanes, carrer principal del poble, travessar la carretera de Santa Fe i arribar al llom del serrat que s'alça a llevant del poble. En aquest punt hi ha una cruïlla important: el Descàrrec, d'on surt un camí cap a Les Esplanes i Gualba al davant, un a l'esquerra cap el veïnat de Dalt i Santa Fe, i el de la dreta cap a Sant Celoni que, a 50 metres, passa pel costat mateix de la casa.

 

Mas Frederic Soler, a Campins (Fot. Inés Padrosa)

A la Biblioteca del Castell de Peralada es conserven nombroses obres escrites per ell. De moment, a continuació podem veure les portades d'uns exemplars adquirits pels germans Rocabertí, Antoni i Tomàs: "Las Euras del Mas" (1869), "Lo collaret de perlas" (1870) i "La Casaca i la Casulla o Un Ciri Trencat" (1871).

 

 

 

 

 

 

LLIURAMENT DE DISTINCIONS CIUTAT DE FIGUERES, 2013

Aquesta tarda ha tingut lloc l'entrega de "Distincions Ciutat de Figueres 2013". L'acte s'ha desenvolupat al Teatre El Jardí de la ciutat amb la sala plena d'amics, familiars i figuerencs vinculats als homenatjats.

Amb motiu de celebrar el títol de ciutat, atorgada per Alfons XII el dia 10 d'octubre de 1875, s'ha procedit a l'entrega de les corresponents distincions. Acte que ha comptat amb un concert ofert per l'Orquestra de Cambra de l'Empordà, la Jove Orquestra de Figueres, la Jove Orquestra Versatile i la presentació de la Banda Municipal.

Les distincions han recaigut en:

Reconeixement ciutadà per a Ferran Moret Pou (1942-2013), l'home del temps de Figueres durant diveres dècades.

Placa d'Homenatge per el germà Senén Álvarez Prieto, professor, educador i ànima del Col·legi La Salle durant 34 anys.

Rosa Maria Salellas Magret, mestra i directora del Col·legi Públic Pallach (abans "Les Franceses").

Ciutadà d'honor per Pere Font Verdaguer (1932-2013), prevere, professor i historiador.

Agustí Vehí Castelló (1958-2013), historiador, escriptor i sotsinspector de la policia local.

Medalla de Plata per la Comunitat de Germanes de Sant Josep a Figueres que des del segle XIX s'ocupen de cuidar els malalts pobres de la ciutat.

Fulla de Figuera de Plata per a Òmnium Cultural de Figueres per la seva tasca envers la llengua catalana.

Medalla d'Or de la Ciutat per a l'Hospital de Figueres, la institució figuerenca més antiga que enguany celebra els 700 anys d'existència. En representació de l'Hospital ha parlat el nefròleg Ramon Sans, un dels doctors actius més veterans.

L'alcaldessa Marta Felip ha tancat l'acte agraïnt de manera especial a totes les persones que treballen per la ciutat i que permeten enaltir el nom de Figueres. 

Foto de l'alcaldessa Marta Felip amb tots els guardonats
(Fot. Inés Padrosa)

Marta Felip amb els representants de l'Hospital de Figueres, en el moment del parlament de Ramon Sans (Fot. Inés Padrosa) 



Ramon Sans en el moment del seu parlament
(Fot. Inés Padrosa)

Àngeles Santos Torroella (Portbou, 1912-Madrid, 2013)

La que va ser qualificada com a pintora de vanguàrdia i pintora revelació, la portbouenca, Ángeles Santos, va morir a Madrid a principis d'aquest mes d'octubre.

Molts foren els crítics d'art i escriptors que dedicaren hores a l'estudi de la seva obra. Podem destacar l'obra que del seu germà Rafael i la poetessa Montserrat Vayreda (1977), la tesi doctoral de Rosa Agenjo (1986), l'estudi de la sitgetana Vinyet Panyella (1992),  i, entre les monografies més recents, cal esmentar l'obra de Mercedes Prado (2003) o la de Josep Casamartina (2003).

Per la meva part, com no podia ser d'altra manera, la vaig incloure en el "Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà", entrada que es pot veure a continuació: 

Ángeles Santos en el "Diccionari biogràfic
de l'Alt Empordà" d'Inés Padrosa

Llibre 700 anys Hospital de Figueres

Fa uns dies els mitjans de comunicació han fet públic l'acte que la Fundació Salut Emporda ha previst pel proper 22 de novembre:
Presentació d'un llibre en el qual hi constarà la història de l'Hospital
Concert d'Andrea Motis i Joan Chamorro.
A més, alguns artistes han participat en un concurs per tal que es trii l'obra representativa. N'ha resultat la guanyadora l'obra de Carme Sanglas "Camí de pa d'or", també han estat seleccionades les obres Daniel Lleixà i Miquel Durán.
Sorteig de quadres.



Per saber-ne més cliqueu