dimarts, 7 d’abril del 2015

Dissabte 11 d'abril inauguració Expo Ramon Muntaner a la Biblioteca del Palau de Peralada



“E per ço començ al fet del dit senyor rei En Jacme con jo el viu, e senyaladament lo viu que jo era fadrí. Dit senyor rei anà a la dita vila de Peralada, on jo nasquí, e posà en l’alberg de mon pare en Joan Muntaner, qui era dels majors albergs d’aquell lloc e era al cap de la plaça”

 

RAMON MUNTANER (Peralada, 1265-Eivissa, 1336)


Aquest any la Biblioteca del Palau Peralada ret homenatge a Ramon Muntaner. Ell és, sens dubte, el peraladenc de més renom al llarg de tota la història de la comtal vila gràcies a ser l’autor de la “Chronica, o descripció dels fets, e hazanyes del ínclyt rey don Iaume primer”, una de les quatre grans cròniques catalanes al costat de la de Jaume I i el seu Llibre dels fets, de la de Bernat Desclot amb el Llibre del Rei en Pere i de la de Pere el Cerimoniós. No obstant això, Muntaner és, a la vegada, guerrer, militar, polític i administrador i el seu esdevenir és el relat d’una vida aventurera al servei dels reis de la Corona d’Aragó.

Ramon Muntaner escriu la Chronica.
Biblioteca Real Monasterio de El Escorial.
Muntaner va néixer a Peralada el 1265 i a casa seva s’hostatjaren els reis Jaume I el Conqueridor, camí del Concili de Lió (1274), i la seva filla Violant i l’espòs d’aquesta, Alfons X el Savi, de Castella. Es casà a València el 1311 amb Valençona, una pubilla de Xilvella i allà redactà el seu Sermó, un poema èpic escrit en vers provençal que tenia per finalitat encoratjar el rei Jaume II d’Aragó en la preparació de la campanya per a la conquesta de l’illa de Sardenya. Els darrers anys de la seva vida s’establí a València fins el 1329, on es dedica al comerç i és elegit jurat de la ciutat; més tard es trasllada a Mallorca on és nomenat camarlenc pel rei Jaume III i esdevé batlle d’Eivissa.


 Comença escriure La Chronica a la seva alqueria de València el 1325 i l’acaba el 1328 quan té seixanta tres anys, amb un estil en primera persona que narra una visió particular encara que primordial per conèixer el desenvolupament de fets històrics - que inclou el període que va des de la concepció de Jaume I el Conqueridor (1207) fins a la coronació d’Alfons IV d’Aragó (1328)-, alguns d’ells viscuts directament per l’autor. L’obra té dos nuclis temàtics principals: les guerres contra els francesos a Sicília i a Catalunya, i l’expedició dels almogàvers.





Retrat imaginari de Ramon Muntaner
Per a Peralada, un dels passatges més interessants de la Chronica és el relat d’un fet esdevingut el 1285, la gesta d’una eïna del poble, na Mercadera, que va aconseguir alliberar la vila del setge a què estava sotmesa després de ferir i segrestar un soldat de les tropes enemigues franceses. A canvi de l’alliberament del cavaller francès es va percebre un rescat de dos-cents florins. Segons Muntaner, el rei francès, Felip l’Ardit, va morir prop de Peralada, a casa del cavaller Simó de Vilanova, i una gran quantitat de soldats francesos varen morir en l’anomenat Camí dels Morts.
 
L’exposició “Ramon Muntaner” versa sobre el personatge, el món al qual es va circumscriure i les grans cròniques, i està enriquida amb llibres i documents de l’època - com l’edició princeps de la Chronica, l’exemplar manuscrit de les Constitucions del Regne de Sicília, el Privilegi rodat d’Alfons X o bé la Cosmographia de Ptolomeo (1482) –, complementada amb objectes medievals – com escultures romàniques tardanes, ceràmica bizantina i de Paterna, heràldica i arts decoratives de la baixa edat mitjana -, i contextualitzada amb les il·lustracions de les tombes dels reis Pere el Gran (Monestir de Santes Creus. Aiguamúrcia), i Felip l’Ardit (Basílica de Sant Denis. Paris).
 
Text i fotografies: Inés Padrosa Gorgot

 







RAMON MUNTANER (Peralada, 1265-Ibiza, 1336)


Este año la Biblioteca del Palacio de Peralada rinde homenaje a Ramon Muntaner. Él es, sin duda, el peraladense de más renombre de tota la historia de la villa condal gracias a ser el autor de la “Chronica, o descripció dels fets, e hazanyes del ínclyt rey don Iaume primer”, una de las cuatro grandes crónicas catalanas junto a la de Jaime I y su Llibre dels fets, la de Bernat Desclot y el Llibre del Rei en Pere y la de Pedro el Cerimonioso. Además, Muntaner es, a la vez, guerrero, militar, político y administrador y su existencia es el relato de una vida aventurera al servicio de los reyes de la Corona de Aragón.

 
Muntaner nació en Peralada en el año 1265 y en su casa se hospedaron los reyes Jaime I el Conquistador, camino del Concilio de Lyon (1274), y su hija Violante y su esposo, Alfonso X el Sabio, de Castilla. Se casó en Valencia en 1311 con Valençona, una pubilla de Xilvella y allí redactó su Sermón, un poema épico escrito en verso provenzal que tenía por finalidad animar al rey Jaime II de Aragón a la preparación de la campaña para la conquista de la isla de Cerdeña. Durante los últimos años de su vida se estableció en Valencia hasta el 1329; allí se dedica al comercio y es elegido jurado de la ciudad. Más tarde se traslada a Mallorca donde es nombrado camarlengo por el rey Jaime III y llega a ser baile de Ibiza.

 
Carta de Jaime III a Ramon Muntaner
(Arxiu Històric d'Eivissa)

 

Empieza a escribir la Chronica en su alquería de Valencia en 1325 y la termina en 1328 a la edad de sesenta y tres años, con un estilo en primera persona que narra una visión particular aunque primordial para conocer el desarrollo de los hechos históricos - que incluye el período que va desde la concepción de Jaime I el Conquistador (1207) hasta la coronación de Alfonso IV de Aragón (1328) -, algunos de ellos vividos directamente por el autor. La obra tiene dos núcleos temáticos principales: las guerras contra los franceses en Sicilia y en Cataluña, y la expedición de los almogávares.

 


Para Peralada, uno de los capítulos más interesantes de la Chronicaes el relato de un hecho acaecido en 1285, la gesta de una mujer vecina del pueblo,na Mercadera, que consiguió liberar la villa del sitio al que estaba sometida después de herir y secuestrar a un soldado de las tropas enemigas francesas. A cambio de la liberación del soldado francés se percibió un rescate de doscientos florines. Según Muntaner, el rey francés, Felipe el Atrevido, murió cerca de Peralada, en casa del caballero Simón de Vilanova, y un gran número de soldados franceses murieron en el llamado Camino de los Muertos.


 
La exposición“Ramon Muntaner” versa sobre el personaje, el mundo al que se circunscribió y las grandes crónicas, y está enriquecida con libros y documentos de la época -como la edición princeps de la Chronica, el ejemplar manuscrito de las Constituciones del Reino de Sicília, el Privilegio rodado de Alfonso X o bien laCosmographia de Ptolomeo (1482) –, complementada con objetos medievales – como esculturas románicas tardías, cerámica bizantina y de Paterna, heráldica y artes decorativas de la alta edad media -, y contextualizada con las ilustraciones de las tumbas de los reyes Pedro el Grande (Monasterio de Santes Creus. Aiguamúrcia), y Felipe el Atrevido (Basílica de Sant Denis. Paris).


Texto y fotografías: Inés Padrosa Gorgot




 





 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada