dimarts, 5 de setembre de 2017

Nova monografia sobre L'església i convent del Carme de Peralada


Properament, presentació de la nova monografia:
"La reforma de l'església i convent del Carme de Peralada (1875-1895)". Gerònim Granell. Antoni Rigalt. August Font. Luigi pellarin. Gian Domenico Facchina. Miquel Castellanas.



dilluns, 4 de setembre de 2017

"Els fotògrafs amateurs", a la Revista de Girona.

Properament es presentarà el número 304 de la Revista de Girona.
Aquí una de les aportacions al Dossier dedicat a la fotografia, coordinat per Dolors Grau.

"Els fotògrafs amateurs", Revista de Girona, (2017), núm. 304. p. 71-72.

"Els fotògrafs amateurs", Revista de Girona, (2017), núm. 304. p. 71-72.

"Els àlbums fotogràfics" a la Revista de Girona

Properament es presentarà el número 304 de la Revista de Girona.
Aquí una de les aportacions al Dossier dedicat a la fotografia, coordinat per Dolors Grau.

"Els àlbums fotogràfics", Revista de Girona (2017), núm. 304, p. 94-95.

"Els àlbums fotogràfics", Revista de Girona (2017), núm. 304, p. 94-95.



divendres, 1 de setembre de 2017

EL FOTÒGRAF UNAL A L'ARXIU DE PERALADA

divendres, 1 de setembre de 2017



   El document del mes de setembre de 2017



Dades arxivístiques del document:
BAPP, Fons dels Comtes de Peralada. Secció G, R. 654-657.
Autor: UNAL ALA, Amis (Barcelona, 17.01.1842-Girona, 18.02.1913)
Tècnica: Albúmina, sobre cartolina.
Data: c. 1882
Mides: 20 x 26 cm.

Història arxivística:
Amis Unal i D. Tomàs de Rocabertí, comte de Peralada:
Enguany amb l’exposició dedicada a l’arxiu fotogràfic de Palaciha quedat constatada la relació del fotògraf Unal amb D. Tomàs.
Per una part, l’Unal va sol·licitar retratar el laboratori fotogràfic de Palaci. Petició a la qual el comte va accedir.
Per altra, descobrim l’Album de Gerona, exemplar únic conegut, que consta de 12 albúmines de diferents indrets de la capital. Reportatge al qual podem sumar el del “Pont d’Esponellà” (aquest consta de 4 imatges de diferents mides en les quals, a la cartolina hi consta en tampó, en tinta vermella, “Unal fotógrafo”).
Ben segur que ambdós reculls fotogràfics són obsequi del propi Unal a D.Tomàs de Rocabertí i des del s. XIX formen part de l’Arxiu de Palaci.

Context històric:
El Pont d’Esponellà havia estat un important nexe d’unió entre les comarques de l’Alt Empordà i el Pla de l’Estany durant l’Edat Moderna. Va esdevenir fonamental pel desenvolupament de l’agricultura i la ramaderia, facilitant l’assistència als mercats d’ambdues capitals de comarca i el pas de mercaderies.
La construcció del Pont d’Esponellà es deu a Margarida de Corbera, vídua de Bernat de Corbera, senyor d’Esponellà, i va tenir lloc l’any 1442. El pont va resoldre l’escull que representava el riu Fluvià i, durant els segles XVI, XVII i XVIII, va esdevenir el protagonista de la millora econòmica i de comunicacions entre les dues comarques.
Però la seva funció es va interrompre a finals del s. XVIII, amb motiu de la Guerra Gran. El pont d’Esponellà va ser inutilitzat en fer explotar l’arcada principal l’any 1794, amb la intenció d’impedir el pas de les tropes de l’exèrcit francès pel riu Fluvià. En aquell moment el pont disposava de 6 arcs, tenia una longitud de 156 m, l’alçada era de 17 m i l’amplada de 4,60 m.
Va romandre 110 anys impassible al pas de les aigües i sense cap ús. En aquest període, diferents pobles de les comarques veïnes havien esmerçat esforços en la seva reconstrucció però tot fou debades. Possiblement foren una sèrie d’articles de Pere Ordis, publicats l’any 1881 al rotatiu figuerenc El Ampurdán, els quals sumats als de Joaquim Botet, incidiren en què el projecte de la reconstrucció reeixís.
Tot i amb això, van passar uns anys abans aconseguir posar en marxa la maquinària administrativa. Finalment, la Diputació va costejar les despeses del nou pont. Les obres del pont de la carretera de “Can Cistella” a Banyoles o de la carretera també coneguda com de Banyoles a Figueres, s’iniciaren l’any 1900.
El projecte va anar a càrrec de l’enginyer de la Diputació sr. Vicente Mariño i la direcció i execució a càrrec de Federico Moreno.
El dia 9 de juny de 1904 arribava el tram metàl·lic del pont construït per la societat “La Maquinista marítima y terrestre”. Les obres van suposar un cost de 38.891,93 pessetes, i la part metàl·lica, amb gairebé 40 m de longitud, 74.899,82 pessetes. A partir d’aquell moment el pont tindria 183 m de llargada, 6 m d’amplada, la part central pràcticament tindria 19 m.
L’any 1992 els ajuntaments d’Esponellà i Crespià celebraren els 550 anys de la construcció del pont.
L’autor:
Els Unal és una nissaga de fotògrafs que va estar activa durant els segles XIX i XX a diferents punts de la geografia gironina i barcelonina. Amis Unal Ala s’havia establert a Figueres l’any 1864 i, dos anys més tard, ho va fer a Girona. A Figueres treballa a la galeria “Fotografía Española de Barcelona”, situada en el carrer d’Avinyonet i, a Girona, comparteix galeria amb el fotògraf Tomàs Marca. Avançada la dècada dels 70 es va establir pel seu compte.
Ben segur que el ressò de les reivindicacions relacionades amb el pont d’Esponellà arribaren a la ciutadania i el fotògraf Unal va aprofitar per convocar una sèrie de vilatans i fer unes instantànies d’aquest gegant, en aquells moments, inútil.
Bibliografia i documentació complementària:
ARM (Arxiu del Regne de Mallorca)-MT (Marquès de la Torre)-Peralada.
BOTET I SISÓ, Joaquim “El puente de Esponellá”. Revista de Gerona, VI (1882), p. 52-60.
CASTELLS i CALZADA, Narcís i PUIGDEVALL i DIUMÉ, Narcís. El Pont d’Esponellà, 1442-1992. Girona: Diputació, Ajuntament de Crespià, Ajuntament de’Esponellà, 1992.
CLAVAGUERA CANET, Josep “La nostra història: el pont d’Esponellà”. Butlletí informatiu del Pla de l’Estany, (2002), núm 37, p. 24-26.
MARTÍ BAIGET, Jep. Fotografia Unal. Girona: Ajuntament, Rigau Editors, 2015.
ORDIS Y BONAL, Pedro “El puente de Esponellá”. El Ampurdán, III (1881), núms. 69, 71 i 72.
PADROSA GORGOT, Inés. Text tríptic exposició “L’Arxiu fotogràfic de Palaci”, 2017-2018.http://www.museucastellperalada.com/es/exposiciones/exposicion-actual/
PADROSA GORGOT, Inés “Els àlbums fotogràfics”. Revista de Girona, (2017), núm 304, p. 94-95.

dijous, 24 d’agost de 2017

La "Vista de Gerona" de Ligier al Voyage Pittoresque d'Alexandre de Laborde. EL document del mes del MUSEU d'ART de Girona.


La "Vista de Gerona"
de Ligier-Dequevauviller, a Alexandre de LABORDE
Voyage pittoresque et historique de l'Espagne.





ARS MAGAZINE-L'EXPOSICIÓ DE PERALADA A LA PRESTIGIOSA REVISTA ESPECIALITZADA EN HISTÒRIA DE L'ART

 
 En Actualidad



Un año más la Biblioteca-Archivo del Palacio de Peralada abre sus puertas al público para mostrar la riqueza de 
sus fondos bibliográficos. En esta ocasión, presenta un nutrido conjunto de archivos y documentos relacionados 
con la fotografía, los cuales dejan constancia del interés que tuvieron los sucesivos propietarios del castillo por 
dicha técnica.
El archivo fotografico de Palaci está comisariada por Inés Padrosa Gorgot y se compone de archivos documentales, cámaras y diverso material fotográfico. Todo un recorrido por la historia y evolución de la fotografía, que abarca desde los inicios de esta técnica –más tarde convertida en disciplina artística–  hasta mediados del siglo pasado. De este modo, el visitante tiene ocasión de conocer los diferentes soportes de negativos, las placas de vidrio y diversas cámaras de los siglos XIX y XX –algunas de ellas cedidas por el Museu de la Tècnica de l’Empordà –, así como clichés de acetato o incluso envoltorios de positivado.
Entre los objetos expuestos, cabe mencionar los álbumes de albúminas, concretamente uno:  Àlbum dels Comtes, ejemplar hecho entre 1886 y 1893 por Tomás de Rocabertí, XII Conde de Peralada y pionero en el revelado a distancia (Pelarada-París y viceversa).
No es el único. Le acompañan otros cuadernos de fotografías como Bellezas de Gerona (1877) de J. Martí, 
Àlbum Rubaudonadeu (1889) compuesto con imágenes de Josep Maria Casellas, o el ejemplar único de 
Álbum de Gerona (hacia 1880-1890) hecho por Amis Unal. Completan el recorrido diversos fotograbados,
tarjetas de visita y tarjetas postales, tanto de España como del extranjero; además de reportajes de conocidos 
fotógrafos de Cataluña, donde destacan nombres como Mauri, Moliné y Albareda, R. Eroles, Matorrodona, 




Francesc Serra o Brangulí.
El archivo fotográfico del Palacio de Peralada comenzó a formarse prácticamente al mismo tiempo que nacía la fotografía, pues ya Tomás de Rocabertí (1840-1898) fue un entusiasta de dicha técnica. Él mismo tuvo su propio laboratorio y consiguió transmitir su afición a trabajadores y amigos, como el mallorquín Juan Miguel Sureda, marqués de Vivot. A estos fondos propios se sumaron los encargos que los condes de Peralada hicieron durante el siglo XIX a diversos autores de l’Empordà: Domingo Bosch, Jospem Maria Cañellas y Joan Corney entre ellos.
En el siglo siguiente, y tras la adquisición del castillo por parte de Damiá Mateu en 1923, se incorporaron los nuevos archivos familiares pertenecientes al propio empresario catalán, a su hijo Miquel y a la familia Suqué-Mateu.
Una parte de estos tesoros se puede visitar ahora en la Biblioteca-Archivo del Castillo de Peralada hasta mayo de 2018.

dimecres, 21 de juny de 2017

V Tarda Jardins i Jardiners - Els Jardins del Castell de Peralada

El resum de la dissertació, unes imatges de record i si cliqueu aquí podreu veure i sentir la dissertació del dia 20 de juny!!

ELS JARDINS DEL CASTELL DE PERALADA

Inés Padrosa Gorgot
La construcció dels jardins del Castell de Peralada la podem emmarcar dins la represa de l’art de la jardineria que té lloc durant el segle XIX a Catalunya, quan les famílies burgeses o les terratinents benestants decideixen enaltir les seves llars incorporant aquests espais.
Va ser, doncs, ara farà cent quaranta anys, quan D. Antoni de Rocabertí, comte de Zavellà, i D. Tomàs de Rocabertí, comte de Peralada, en instal·lar-se a Peralada iniciaren tot un seguit de reformes fonamentades en la seva formació i relacions amb la capital francesa i amb l’illa de Mallorca. A les millores dutes a terme a l’interior del Castell i del Convent del Carme, es sumaren les destinades a embellir el seu entorn i així, a l’igual que tot castell francès gaudia d’un gran parc o jardí, els dos germans decidiren dignificar el de Peralada à la façon française integrant els terrenys limítrofs, entre els quals s’hi trobava l’anomenat Lo Bosch del Comte, amb el corresponent  arranjament i enjardinament. L’encàrrec es va fer a un dels més reputats dissenyadors de jardins resident a Paris: François Duvillers (1807-1881), ”Architecte paysagiste dessinateur de parcs et jardins”.
En els jardins de Peralada s’incorpora la tipologia que seguia el model de Le Nôtre – jardí geomètric francès dels castells de Versalles o Chantilly– que s’observa en els parterres de les parts sud i oest més properes al Castell i, l’estructura tipològica del jardí paisatgístic anglès, de formes sinuoses, s’implanta a la resta del jardí.
En el seu origen, l’extensió dels jardins fou de 3 hectàrees i 38 àrees (33.800 m2), i segons la llegenda adjunta al plànol hi hauria d’haver fins a 63 zones diferenciades, entre les quals s’esmenten l’Avenue des orangers, els Chemins vicinaux, el Laberynthe, el Tir au pigeon, el Jeu de cricket, l’Habitation du jardinier, el Gymnase, o bé el Kiosque de Pinus Pinea. La vegetació que Duvillers incorpora és rica i variada, tant pel que fa a fruiters productius com a plantes i arbres ornamentals amb espècies que ha vist ben aclimatades a indrets de latituds similars com Còrsega o Mònaco i d’altres d’exòtiques pròpies de països orientals, assolint fins a 158 varietats.
Els anys no passen debades, i tant la distribució de l’espai com les espècies que avui conformen els jardins han sofert modificacions; les unes realitzades voluntàriament per qüestions estètiques o pragmàtiques, primerament pels nous propietaris i descendents dels comtes en la primera dècada del segle XX, més endavant, als anys 30, per Miquel Mateu, així com en èpoques més recents, mentre que les altres han estat fruit dels avatars climatològics. Així, per exemple, sabem que “l’any de la fred” (1956), moriren molts dels eucaliptus i tarongers.

            A la conferència del 20 de juny l’assistent tindrà ocasió de veure reproduccions de documents originals com els plànols de François Duvillers, la seva monografia de Les Parcs et jardins (1878), que també incorpora el plànol de Peralada, i una part del seu epistolari amb Antoni de Rocabertí (custodiat a l’Arxiu del Regne de Mallorca); els àlbums impresos a l’Escola de Palaci els quals porten els títols “Catálogo de Plantas del Parque del Conde de Peralada” i “Catálogo de frutales del Conde de Peralada”, una nodrida representació de bibliografia adquirida pels comtes com revistes i llibres d’horticultura, jardineria, mobiliari rústic i monografies de botànics coetanis, així com la única campana-hivernacle conservada del s. XIX. 
Inés Padrosa i el sr. Josep M. Vives, president de la Institució Ctalana d'Estudis Agraris.

Abans de començar la dissertació sobre els Jardins.




Amb el sr. Vives i el fill de José Carrillo de Albornoz.

Amb Ester Baron i M. Mercè Compte. 


Amb José Luis Torres, Montse Rivero, Josep M. Vives, la vídua de Josep Batlle.



dilluns, 19 de juny de 2017

Cloenda "II Cicle de Conferències de Castelló d'Empúries"




El dissabte 17 de juny ha tingut lloc la cloenda del II Cicle de Conferències del Casal de Castelló.
Un sopar al restaurant Casa Clara de Castelló d'Empúries.
I, a preparar la segona part de les "Cases, jardins i panteons senyorials a Castelló d'Empúries" !!


XX, Miquel Orós, Manuel Mayor, Jordi Canet, sra. de Manuel Mayor, Reparada, Pere Puig, Salvi Güell, Matilde, sra de Rosés, Inés Padrosa i José Luis Torres.





Miquel Orós, Manuel Mayor, Jordi Canet, sra. de Manuel Mayor, Reparada, Pere Puig, Salvi Güell, Matilde, sra de Rosés, Inés Padrosa i José Luis Torres.



dilluns, 29 de maig de 2017

dissabte, 27 de maig de 2017

Inauguració de l'exposició "L'Arxiu fotogràfic de Palaci"

Avui ha tingut lloc la presentació de l'exposició anual!!
Hem tingut la companyia dels senyors Padrosa que ens han cedit unes càmeres per l'exposició!
Jaume Barrachina ha fet la presentació, seguidament he fdonat la corresponent conferencia fent una síntesi de l'exposició.
Ens han acompanyat, també, amics, gent aficionada a la fotografía i del món de l'arxivística!
Moltes gràcies a tots per la vostra companyia!
Josep Ma Dacosta i José Luis Torres han deixat uns bonics records que es poden veure a continuació.

La imagen puede contener: 3 personas, personas de pie, personas sentadas e interior
Els senyors Padrosa-Pierre i Inés Padrosa.

La imagen puede contener: 2 personas, rayas
Jaume Barrachina fa la presentació!

Inés Padrosa, Albina Varés, Marisa Roig i el seu marit.


Una part de l'audiència.

Un moment de la dissertació!

Un moment de la dissertació!

Toni Pérez, Felipe Redal, Narcís Planas, Marta Costart i José Luis Torres. 


 José Luis Torres, Inés Padrosa, Marta Costart i Narcís Planas.

La imagen puede contener: 5 personas, personas de pie
Lluís Brugués, Inés Padrosa, Marisa Roig, Joan Boadas i Albina Varés.


Lluís Brugués, Inés Padrosa, Marisa Roig, Joan Boadas i Albina Varés.

dilluns, 8 de maig de 2017

El meu record per a Albert Gurt, al Diari de Girona d'avui

Albert Gurt i Pujadas, o la perseverança esportiva davant de les adversitats


Un dels millors encerts haurà estat haver donat el seu nom a l'estadi d'atletisme municipal de Figueres

08.05.2017 | 08:29

D´esquerra a dreta, Bernils, Vayreda, Padrosa, Perxés i Gurt el 1999.
Ahir va morir Albert Gurt, un figuerenc que el 21 de juliol hauria complert 101 anys. Ha gaudit d'una llarga trajectòria vital, esportiva i associativa. La seva vida esportiva es va veure frustrada pels conflictes bèl·lics, el nacional i l'europeu. De ben jovenet s'adonà de les seves qualitats atlètiques i va participar en l'especialitat de marxa i va guanyar diferents proves a Figueres i Perpinyà. L'any 1935 va ingressar al GEiEG de Girona, llavors Gurt era una promesa, i se li augurava un futur excel·lent.
Però vet-ho aquí que amb l'esclat de la Guerra Civil tot es comença a tòrcer. Tot i amb això, l'any 1937 estava seleccionat per anar a l'Olimpíada popular d'Anvers però no hi va poder assistir per estar mobilitzat. La segona Guerra Mundial va ser un altre fre. No va poder participar en cap convocatòria dels Jocs Olímpics ni en cap Campionat del Món. Tal com vaig deixar ressenyat en el Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà (2009): Els primers èxits, després de la guerra civil, varen tenir lloc l'any 1943, va ser segon al Campionat de Catalunya i d'Espanya de 10 km. L'any següent guanya el Campionat de Catalunya (Reus, 1944), i el següent va ser campió de Catalunya i d'Espanya de 10 km (1945). Va batre el rècord d'Espanya dels 20 km. El temps esmerçat va ser d'1,36, el qual constitueix la cinquena marca mundial de tots els temps.
Segueix competint i esdevé campió de Catalunya dels 30 km, campió de Catalunya dels 10 km, i campió d'Espanya dels 10 km (1946). Els dos anys següents va repetir campió de Catalunya dels 10 km (1947 i 1948).
No li permeten anar a Londres per participar en les proves dels Jocs Olímpics (1948), en què segur que hauria quedat finalista.
No va poder assistir als Jocs de Melbourne (1956), als d'Estocolm (1958), ni als de Roma (1960), per no haver-hi assistència espanyola. I, amb 48 anys encara tenia esperances d'anar a Tòquio (1964).
En els inicis de la democràcia va ingressar com a regidor per ERC a l'Ajuntament i donada la seva trajectòria esportiva se li encomanà la regidoria d'Esports. Va ser en representació municipal que va entrar a la junta de l'Institut d'Estudis Empordanesos, era l'any 1981. Acabada l'etapa municipal, Gurt es va adherir com a vocal i ho va fer des de l'any 1986 fins al 2007.
Va ser en els últims disset anys que vaig coincidir amb l'Albert a la Junta. L'Albert no faltava mai a les reunions i suposava la veu de l'experiència i la ponderació. En algunes ocasions m'havia explicat les seves desafortunades experiències esportives, i les mancances de la postguerra fins al punt d'haver de córrer amb sabatilles destrossades, no cal dir que jo en quedava admirada, tant de la seva perseverança com del seu esperit de la superació davant tantes adversitats.

Albert Gurt i Figueres

Si bé l'Albert no va poder assolir les fites desitjades a nivell esportiu, a nivell de ciutat ha estat reconegut amb nombroses distincions. A més de la Fulla de Figuera de Plata (1955) haver estat nomenat Millor esportista de la província de Girona (1956), o haver rebut la distinció de Ciutadà d'Honor (2015), crec que un dels millors encerts haurà estat haver donat el seu nom a l'Estadi d'atletisme municipal. El seu nom sonarà per sempre en el món esportiu.
Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

dimarts, 7 de març de 2017

Ressó a la premsa, conferència "Cases, jardins i panteons senyorials a Castelló d'Empúries"

I, a l'especial dedicat a Castelló del 14 de març surt en portada i publicada aquesta magnífica síntesi de la conferència de les "Cases, jardins i panteons senyorials de Castelló d'Empúries", de Cristina Vilà.







Diari de Girona, diumenge 5 de març de 2017
 
 
Hora Nova, 7 de març de 2017

Avui el record de Pere Cortada a la premsa comarcal: Hora Nova i Empordà


A l'Hora Nova. Acompanya la fotografía de quan va formar part de  La Principal de la Bisbal. Imatge cedida per l'amic Josep Gispert.


Hora Nova, 2017.03.07