Història de la Fotografia a l'Alt Empordà

Properament es presentarà el número 304 de la Revista de Girona.
Aquí una de les aportacions al Dossier dedicat a la fotografia, coordinat per Dolors Grau.
"Els fotògrafs amateurs", Revista de Girona, (2017), núm. 304. p. 71-72.


"Els fotògrafs amateurs", Revista de Girona, (2017), núm. 304. p. 71-72.

"Els àlbums fotogràfics", Revista de Girona (2017), núm. 304, p. 94-95.

"Els àlbums fotogràfics", Revista de Girona (2017), núm. 304, p. 94-95.


divendres, 1 de setembre de 2017



   El document del mes de setembre de 2017


  EL FOTÒGRAF UNAL A L’ARXIU DE PERALADA

Dades arxivístiques del document:
BAPP, Fons dels Comtes de Peralada. Secció G, R. 654-657.
Autor: UNAL ALA, Amis (18.01.1842-18.02.1913)
Tècnica: Albúmina, sobre cartolina.
Data: c. 1882
Mides: 20 x 26 cm.

Història arxivística:
Amis Unal i D. Tomàs de Rocabertí, comte de Peralada:
Enguany amb l’exposició dedicada a l’arxiu fotogràfic de Palaciha quedat constatada la relació del fotògraf Unal amb D. Tomàs.
Per una part, l’Unal va sol·licitar retratar el laboratori fotogràfic de Palaci. Petició a la qual el comte va accedir.
Per altra, descobrim l’Album de Gerona, exemplar únic conegut, que consta de 12 albúmines de diferents indrets de la capital. Reportatge al qual podem sumar el del “Pont d’Esponellà” (aquest consta de 4 imatges de diferents mides en les quals, a la cartolina hi consta en tampó, en tinta vermella, “Unal fotógrafo”).
Ben segur que ambdós reculls fotogràfics són obsequi del propi Unal a D.Tomàs de Rocabertí i des del s. XIX formen part de l’Arxiu de Palaci.

Context històric:
El Pont d’Esponellà havia estat un important nexe d’unió entre les comarques de l’Alt Empordà i el Pla de l’Estany durant l’Edat Moderna. Va esdevenir fonamental pel desenvolupament de l’agricultura i la ramaderia, facilitant l’assistència als mercats d’ambdues capitals de comarca i el pas de mercaderies.
La construcció del Pont d’Esponellà es deu a Margarida de Corbera, vídua de Bernat de Corbera, senyor d’Esponellà, i va tenir lloc l’any 1442. El pont va resoldre l’escull que representava el riu Fluvià i, durant els segles XVI, XVII i XVIII, va esdevenir el protagonista de la millora econòmica i de comunicacions entre les dues comarques.
Però la seva funció es va interrompre a finals del s. XVIII, amb motiu de la Guerra Gran. El pont d’Esponellà va ser inutilitzat en fer explotar l’arcada principal l’any 1794, amb la intenció d’impedir el pas de les tropes de l’exèrcit francès pel riu Fluvià. En aquell moment el pont disposava de 6 arcs, tenia una longitud de 156 m, l’alçada era de 17 m i l’amplada de 4,60 m.
Va romandre 110 anys impassible al pas de les aigües i sense cap ús. En aquest període, diferents pobles de les comarques veïnes havien esmerçat esforços en la seva reconstrucció però tot fou debades. Possiblement foren una sèrie d’articles de Pere Ordis, publicats l’any 1881 al rotatiu figuerenc El Ampurdán, els quals sumats als de Joaquim Botet, incidiren en què el projecte de la reconstrucció reeixís.
Tot i amb això, van passar uns anys abans aconseguir posar en marxa la maquinària administrativa. Finalment, la Diputació va costejar les despeses del nou pont. Les obres del pont de la carretera de “Can Cistella” a Banyoles o de la carretera també coneguda com de Banyoles a Figueres, s’iniciaren l’any 1900.
El projecte va anar a càrrec de l’enginyer de la Diputació sr. Vicente Mariño i la direcció i execució a càrrec de Federico Moreno.
El dia 9 de juny de 1904 arribava el tram metàl·lic del pont construït per la societat “La Maquinista marítima y terrestre”. Les obres van suposar un cost de 38.891,93 pessetes, i la part metàl·lica, amb gairebé 40 m de longitud, 74.899,82 pessetes. A partir d’aquell moment el pont tindria 183 m de llargada, 6 m d’amplada, la part central pràcticament tindria 19 m.
L’any 1992 els ajuntaments d’Esponellà i Crespià celebraren els 550 anys de la construcció del pont.
L’autor:
Els Unal és una nissaga de fotògrafs que va estar activa durant els segles XIX i XX a diferents punts de la geografia gironina i barcelonina. Amis Unal Ala s’havia establert a Figueres l’any 1864 i, dos anys més tard, ho va fer a Girona. A Figueres treballa a la galeria “Fotografía Española de Barcelona”, situada en el carrer d’Avinyonet i, a Girona, comparteix galeria amb el fotògraf Tomàs Marca. Avançada la dècada dels 70 es va establir pel seu compte.
Ben segur que el ressò de les reivindicacions relacionades amb el pont d’Esponellà arribaren a la ciutadania i el fotògraf Unal va aprofitar per convocar una sèrie de vilatans i fer unes instantànies d’aquest gegant, en aquells moments, inútil.
Bibliografia i documentació complementària:
ARM (Arxiu del Regne de Mallorca)-MT (Marquès de la Torre)-Peralada.
BOTET I SISÓ, Joaquim “El puente de Esponellá”. Revista de Gerona, VI (1882), p. 52-60.
CASTELLS i CALZADA, Narcís i PUIGDEVALL i DIUMÉ, Narcís. El Pont d’Esponellà, 1442-1992. Girona: Diputació, Ajuntament de Crespià, Ajuntament de’Esponellà, 1992.
CLAVAGUERA CANET, Josep “La nostra història: el pont d’Esponellà”. Butlletí informatiu del Pla de l’Estany, (2002), núm 37, p. 24-26.
MARTÍ BAIGET, Jep. Fotografia Unal. Girona: Ajuntament, Rigau Editors, 2015.
ORDIS Y BONAL, Pedro “El puente de Esponellá”. El Ampurdán, III (1881), núms. 69, 71 i 72.
PADROSA GORGOT, Inés. Text tríptic exposició “L’Arxiu fotogràfic de Palaci”, 2017-2018.http://www.museucastellperalada.com/es/exposiciones/exposicion-actual/
PADROSA GORGOT, Inés “Els àlbums fotogràfics”. Revista de Girona, (2017), núm 304, p. 94-95.

BIBLIOGRAFIA SOBRE HISTÒRIA DE LA FOTOGRAFIA A L'ALT EMPORDÀ

Tot seguit un recull dels llibres, capítols de llibre  articles, que he publicat sobre la Història de la Fotografia a la comarca de l'Alt Empordà.
LA DARRERA APORTACIÓ:







Publicat en el Diari de Girona d'avui 17.XII.2016
El Museu de l'Empordà i la Biblioteca Fages de Climent dediquen avui una viquimarató al fotògraf figuerenc

ROGET I L’EMPORDÀ D’ILUSTRACIÓ CATALANA

Inés Padrosa Gorgot

Narcís Roget i Oliveras (Figueres 1873-1950) va ser un figuerenc singular qui desenvolupà una pluralitat d’activitats i aficions: regidor republicà, cafeter, musicòleg i fotògraf.

Fa anys que, de manera intermitent, mantinc contacte amb l’obra de Narcís Roget. El primer va ser en preparar el recull fotogràfic Història Gràfica de Figueres. 125 anys de ciutat (2001), ocasió en què vaig publicar una selecció de postals de la col·lecció Ciència & Paciència, de la qual Miquel Verdaguer i ell n’eren els autors. Al cap de dos anys, els Instituts d’Estudis de l’Alt i Baix Empordà ens unirem per preparar l’edició facsímil de L’Empordà. Album d’Ilustració Catalana (2003), llavors em vaig ocupar de l’estudi introductori dedicat a l’apartat fotogràfic i, més tard, vaig dedicar-li una de les entrades en el Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà (2009).

Poc abans de desaparèixer la revista Ilustració Catalana (1903-1917), els responsables decidiren recollir tot el que ja s’havia publicat i feia referència a l’Empordà (biografies, descripcions, relats, poesies o música), i reunir-ho en un sol volum. La revista es caracteritzava per ser profusament il·lustrada, i la fotografia n’era la principal protagonista amb una interessant característica: una bona part de les imatges disposava d’autor. Així és com trobem reproduïts els treballs de destacats fotògrafs professionals com el gironí Martí, els barcelonins Audouard i Renom o bé el gran foto-reporter Frederic Ballell, i una setantena sense signar que corresponen a les reproduccions del fotògraf J.M. Cañellas per l’Àlbum Rubaudonadeu.

Ara bé, una bona part de les imatges estan realitzades per fotògrafs amateurs i aquí és on el nostre homenatjat fa acte de presència, al costat d’altres reconeguts com Josep Pichot; Macià de Vilafant; Monsalvatge; el doctor Arruga vinculat a Begur; el doctor Bartumeus qui estiuejava a Cadaqués, o el seu amic Verdaguer.

Roget publica fotografies de diferents llocs de la comarca que inclouen Cadaqués; Castelló d’Empúries; Figueres; Pont de Molins i La Muga; Portbou; Roses; Sant Pere de Roda i Vilabertran, una d’elles la façana de l’antic edifici abacial i l’altra, impactant, en la què s’observa l’estat ruïnós d’una part del claustre, torre i teulades del monestir.






Façana de l'antic edifici abacial de Vilabertran Foto: Narcís Roget.



Interior de la nau principal del monestir de Sant Pere de Roda.
Foto: Narcís Roget.



L'article de l'Eva Vázquez del Punt-Avui resumeix esplèndidament què va representar la fotografia pels Rocabertí.
Tot seguit el podem llegir: si cliqueu aquí trobareu l'article sencer!!

I, si cliqueu aquí, podreu veure la comunicació completa

Al setmanari Hora Nova 31 de maig de 2016:
MONOGRAFIES:
Terrades



Peralada




 Història Gràfica de Figueres. 125 anys de ciutat.




COMISSÀRIA EXPOSICIÓ i catàleg


Comissària de l’exposició i catàleg “Dalí a l’Empordà. La mirada dels fotògrafs empordanesos” Museu de l’Empordà, gener-febrer 2003.



Itinerància: Museo Vostell-Malpartida de Cáceres


Palau Robert Barcelona, maig-juny.
Fundació “La Caixa”:  Altea (Alacant) juliol.
Fundació “La Caixa”: La Seu d’Urgell, agost.
Fundació “La Caixa”: Palafrugell, setembre.
Fundació “La Caixa”: Gavà, octubre
Fundació “La Caixa”: Rubí, novembre

Fundació “La Caixa”: Cadaqués, desembre

Taula rodona amb els fotògrafs de “Dalí a l’Empordà. La mirada dels fotògrafs empordanesos”, 17 de febrer, 2004.
 
Ressó a la premsa:
"El año del centenario comienza con una exposición de 75 fotografías de Dalí realizadas por sus paisanos" ABC 2004/01/15.

ARTICLES:



Hora Nova, 9 de febrer de 2016
“Josep Costa i Serra: el fotògraf”, Butlletí (Peralada) 1997.

 

 “Lluís Sellés, fotògraf a Castelló” El Salner, 1998, núm. 4, p.103-110.












  




“Pròsper Pumareda, fotògraf a Llançà i músic a les terres gironines” La Farella, 1999.


"Pròsper Pumareda i Puig, fotògraf a Llançà i músic a les terres gironines"
Inés Padrosa, La Farella, 9 (1999).

"Pròsper Pumareda i Puig, fotògraf a Llançà i músic a les terres gironines"
Inés Padrosa, La Farella, 9 (1999).


"Pròsper Pumareda i Puig, fotògraf a Llançà i músic a les terres gironines"
Inés Padrosa, La Farella, 9 (1999).



“El catàleg de la postal de Peralada” Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 35 (2002), p. 437-476: il.

“Don Tomàs de Rocabertí, el primer fotògraf amateur de la comarca” Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 36 (2003), p. 243-261: il.

“Joan Vehí, fotògraf i col·leccionista, la història viva de Cadaqués” Revista de Girona, XLIX (2003), núm 220, p. 48-51: il.

A Dalí íntim : el treball, les festes i les relacions humanes vist per Joan Vehí.
Cadaqués : Ajuntament, Museu, 2004. ISBN: 848109501X

Dalí íntim: el treball, les festes i les relacions humanes vist per Joan Vehí"
Joan Vehí per Inés Padrosa.

Dalí íntim: el treball, les festes i les relacions humanes vist per Joan Vehí"
Joan Vehí per Inés Padrosa.

Dalí íntim: el treball, les festes i les relacions humanes vist per Joan Vehí"
Joan Vehí per Inés Padrosa.

Dalí íntim: el treball, les festes i les relacions humanes vist per Joan Vehí"
Joan Vehí per Inés Padrosa.

A DIARI DE GIRONA:

“L’Àlbum Rubaudonadeu”, 8 de juliol de 2000.

“La col.lecció de postals de Lluís Vega”, 11 de març de 2001.



  

“Els primers fotògrafs amateurs: els comtes de Peralada”, 24 de noviembre de 2001.




“L’Agrupació Fotogràfica Montserrat en la història”, 22 de juliol de 2002





“Valentí Fargnoli i Figueres”, 10 d'agost de 2002



“L’Àlbum fotogràfic del ferrocarril”, 10 de noviembre de 2002






«L’IEFC i la protecció del patrimoni bibliogràfic”, 2004



"Alfons XIII a l'Empordà" (I) 5 d'abril de 2003
"Alfons XIII a l'Empordà" (II)  i 3 de maig de 2003


CAPÍTOLS DE LLIBRE:

 A “Memòria gràfica de les comarques gironines” suplement del Diari de Girona: 
- “Peralada, una evocació”, 1999.

- “L’Alt Empordà: un somni”, 2000 en col·laboració amb José Luis Torres. ISBN: 8460702448







Monografies de El Punt:

. “Alt Empordà “Vents de mecenatge”” a “Imatges de la nostra història” Girona: El Punt Diari, 2003, p. 16—77: il.








"Vents de mecenatge" d'Inés Padrosa a Imatges de la nostra història. El Punt. 

"Vents de mecenatge", a Imatges de la nostra història. El Punt.
“De la música sacra a la música popular” a “Imatges per a la nostra hitstòria”. Girona: El Punt Diari. ISBN: 8489392528



Al suplement d’Ilustració Catalana: “La fotografia a “L’Empordà. Àlbum””
Introducció dedicada a l’estudi de la fotografia a la comarca de l’Alt i Baix Empordà per a l’edició facsímil de l’àlbum fotogràfic L’EMPORDÀ d’ILUSTRACIÓ CATALANA. Sant Feliu de Guíxols-Figueres: 2003. ISBN: 84-923660-6-0






 


Article “…” A  la monografia Joan Vehí i el seu escenari, Cadaqués (Girona:2010). ISBN: 9788480671156





A “EL CASTELL DE SANT FERRAN DE FIGUERES” de Pere Buxeda “Imatges del Castell de Sant Ferran. Fotògrafs i editors”, Figueres: Amics del Castell de Sant Ferran, 2010, p. 11-16. ISBN: 978-84-614-5509-06



RESSENYES:

“La protecció del patrimoni fotogràfic” Revista de Girona, L (2004), núm. 225, p. 93.


“El transpirinenc en imatges” Revista de Girona, LI (2005), núm. 232 , p. 94.





PRESENTACIONS DE LLIBRES DE FOTOGRAFIA:



- Presentació del llibre de Pere Buxeda “El Castell de Sant Ferran de Figueres”, 27 de gener de 2011.





Presentació monografia L'abans de Castelló d'Empúries 1870-1975, de Jordi Canet i Manel Puig, Abril de 2011.












Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada