Presentacions


Festa de sant Martí 2017.
Inici de la Festa amb audició de sardanes interpreta Cocla Ciutat de Girona i presentació del CD dedicat a Miquel Serra.



Cobla Ciutat de Girona.

Alcalde de Peralada, sr. Pere Torrent, regidora sra. Ma José Romero, Inés Padrosa i Montserrat Mauné presidenta del Foment de la sardana de Figueres.

Sr. Jesus Ventura.

Inés Padrosa en el moment de la presentació.

Pere Torrent en el moment del seu parlament.

Joaquim Burjachs, Jesus Ventura, Lluís Brugués i Inés Padrosa.


Presentació "La reforma de l'església i convent del Carme"

Figueres, 9 de novembre de 2017


Amb Marta Felip, alcaldessa de Figueres i Jaume de Puig, vicepresident de l'Institut d'Estudis Catalans.


















Presentació "La reforma de l'església i convent del Carme"
7 d'octubre de 2017



Fot. de Vicenç Asensio.
Fot. de Vicenç Asensio.


Fotografia de Jordi Mestre











Avui ha tingut lloc la presentacin del CD dedicat a Ramon Basil. L'acte ha estat d'allò més lluït, ple de gent i amb els parlament del director de l'orquestra sr. Jesús Ventura, jo mateixa per parlar de la meva aportació dedicada a la biografia del músic, el sr. Reig president del Sindicat de músics, Anna Costal qui ha parlat de la història de la cobla.
S'ha comptat amb la presència de la néta del músic sra. Pepita Basil i el besnét Joan Alberni.
Tot seguit les meves paraules:


Bona tarda senyores i senyors,

És una satisfacció poder presentar avui, acompanyant el CD de la col·lecció Compositors Gironins dedicat a Ramon Basil Brujó, unes noves dades biogràfiques fruit de la tasca d’investigació efectuada després que el senyor Joaquim Burjachs, en nom de la Cobla Ciutat de Girona m’encomanés posar unes paraules introductòries dedicades a la persona del nostre músic. 

En aquest punt, vull fer un incís per dir que és encomiable la feina que està duent a terme La Cobla Ciutat de Girona, sota la direcció de Jesús Ventura, que dins el programa Fonoteca de la Cobla i mitjançant l’edició de CD’s, recupera el patrimoni musical dels nostres compositors potser, de vegades una mica oblidats pel gran públic. Així és com avui tenim el goig de presentar el III volum dedicat a reivindicar el llegat de qui ha estat una baula de la nissaga Basil.

El cas és que, si en un primer moment vaig pensar que les notes publicades al meu Diccionari Biogràfic de l’Alt Empordà podien ser prou eloqüents, la veritat és que el senyor Burjachs em va demanar quelcom més aprofundit,  extens i novedos i així va succeir com se’m va tornar encomanar el virus de la curiositat i la investigació. I em vaig posar a buscar i rebuscar, tant en arxius (els de Figueres i Girona) per poder elaborar l’arbre genealògic que es presenta,
com a contactar amb els representants de la Societat Coral La Erato per a la lectura de les Actes de les seves reunions,
en capbussar-me en l’hemeroteca local coetània, en repassar les notes elaborades de quan vaig  preparar l’obra La Nissaga dels Serra (2000),
i d’establir converses amb la família (especialment amb Pepita Basil i Joan Alberni), i descobrir la flauta travessera que ell havia utilitzat...

Amb tot això va aparèixer un personatge interessant, complex, imbricat en diferents activitats de la societat figuerenca (amb la Societat Coral La Erato, amb el Círculo Apolo Figuerense i com a membre fundador del Sindicat Musical de la Província i de l’Associació de Música de Figueres ), del qual no els desvelaré més detalls ja que espero es llegeixin amb atenció el llibret que acompanya el CD amb la seva música, expressió de la seva passió.

Avui, gràcies a la iniciativa de la Cobla Ciutat de Girona, Figueres està d’enhorabona per la recuperació d’un músic figuerenc !!
Inés Padrosa




Ahir a la nit, el Casal Marià d'Olot estava ple de gom a gom!!

L'acte de presentació va comptar amb l'alcalde Josep Ma Corominas, l'escriptor Domènec Moli, l'autor Josep Ma Canals, el regidor de cultura Josep Berga i Inés Padrosa en qualitat d'autora del Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà.

El grup Xantre amb Àngel Girona va acompanyar amb unes cançons i els rapsodes, Margarida Arau i Josep Casellas, recitaren unes poesies. 



Tot seguit les meves paraules:
Bona nit Benvolguts olotins!

En primer lloc voldria agrair que l’amic Josep Ma Canals em convidés a participar en l’acte d’avui en tant que predecessora d’una obra similar a la estem presentant, el Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà.

Amics, Avui Olot està de Festa! Festa en majúscules! Aconseguir aplegar 961 biografies d’olotins i veure-les publicades és una feina de llarga durada! L’obra que avui tenim a les mans sé que ha estat una obra “esperada”.

Tal i com el mateix autor ha explicat, va començar en solitari l’any 1992, d’això fa vint-i-tres anys cap a vint-i-quatre. Podríem dir gairebé un quart de segle preocupant-se per aprofundir, esbrinar i cotejar informació sobre els qui més han sobresortit a la capital de la Garrotxa. És un treball llarg (són incomptables les hores esmerçades) i pacient pel qual és necessari que l’implicat disposi de constància, mètode i generositat. Però, encara diria més, tot i gaudir d’aquestes qualitats no tothom està en condicions d’aconseguir aquest compendi d’informació coordinar-la, redactar-la i il·lustrar-la … amb un final feliç; però Canals disposa d’un altre element importantíssim per aconseguir-ho i aquest és la il·lusió.

Ben segur que haurà gaudit de la col·laboració dels propis biografiats i amics que al llarg dels anys li hauran proporcionat informació i suggerències però, per poder arrodonir una empresa com aquesta un s’ha de trobar amb tranquil·litat d’esperit i aquesta no s’aconsegueix si no es disposa de la complicitat familiar (li puc dir per experiència pròpia). D’aquí el paper fonamental de la seva muller Mariona Pujol, a qui també hem d’agrair, la generositat de les hores compartides en aquesta empresa.

Apuntades les principals qualitats de l’autor encara cal afegir una altra condició “sine qua non”, és a dir, sense la qual no hauria estat possible sortir-ne airós, i aquesta és el profund coneixement del lloc, dels olotins, del seu teixit associatiu que ha de disposar l’autor.

Però encara quedava una altra aventura i aquesta és l’editorial. Un pot haver fet la inestigació, però si no es troba editor de res serveix la feina feta en el calaix. Per sort, l’Ajuntament d’Olot ha estat la institució sensible a l’edició de l’obra.

A partir d’ara les biografies dels olotins s’exportaràn, en paper, arreu. Quedarà un altre petit pas a donar: la seva exportació a la xarxa, per tal que les biografies de la capital de la Garrotxa esdevinguin una Olotpèdia i el coneixement de la societat  olotina estigui a l’abast del món. 

Si tornem al recull que ens ofereix Josep M Canals des del punt de vista de la meva professió, la de bibliotecària, haig de dir que entra a formar part del món de les obres de referència. Són aquelles que t’ofereixen una informació puntual i immediata sobre un tema.   

Si fem un breu resum de quina ha estat l’aportació de diccionaris biogràfics a les comarques gironines el primer que hem de recordar és a Joaquim Pla i Cargol. Ell, en solitari, va publicar l’obra “Biografías de gerundenses”, obra de la qual hi ha una edició de 1948 i una de 1960. 

Després de l’obra de Pla i Cargol s’editen alguns reculls de biografies d’àrees específiques però han de passar unes dècades fins a la publicació d’un diccionari de les comarques gironines de caire generalista i té lloc el 2009 quan vaig presentar en solitari el Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà amb més de 2.000 personatges.

A partir d’aquí n’han sorgit altres el 2011 el de Sant Feliu de Guixols de Gerard Bussot qui, també, presenta en solitari en aquest cas més de 400 biografies de la capital del Baix Empordà. I sorgeixen alguns projectes en línea, com el treball en equip que es presenta el 2013 Homes i Dones de la Selva amb 843 biografies, i pel que fa a la comarca del Pla de l’Estany Josep Anton Abellan en solitari va aportant informació en el seu blog.

A part d’aquests exemples propers, relacionats amb les comarques gironines, per fer-nos una idea del treball de Josep Ma. Canals m’agradaria posar un exemple de les terres de Lleida. L’any 2010 es publica el “Diccionari biogràfic de les terres de Lleida al llarg del segle XX”. L’obra disposa de 1576 entrades, entra les quals compta amb biografies, associacions, empreses o clubs esportius. L’obra ha comptat amb 100 redactors. I no disposa de cap, ni una sola fotografia.

Però tornem a l’obra de Josep Ma. A més del seu propi treball d’investigació Canals és hereu d’aquells qui l’han precedit, sobretot treballs publicats a la prensa comrcal i monografies o articles d’autors locals d’entre els quals no cal oblidar a la bibliotecària M. Carme Verdaguer Illa “L’escultura a Olot: Dic biogràfic d’autors” 1987, o L’Atlas paisatgístic a cura de Joan Sala i Francesc Fontbona per la Garrotxa (2010), algunes aportacions de Torrent Orri (1957) o bé les d’Alexandre Cuéllar “Un segle de teatre a Olot”, o les de Jordi Teis per a la Ràdio a Olot, o bé les investigacions d’Antoni Mayans o Josep Murlà.

Per la meva part, repassant el pen que em facilità l’autor (fins avui no he vist el llibre), ha estat una satisfacció trobar en aquest recull de biografies, olotins amb els que he coincidit al llarg dels anys com ara l’artista Toni Agustí, el pintor Xavier Carbonell, l’activista cultural Isidre Charles, el pintor Narcís Coderch, l’escriptor i corrector d’Alzamora Josep Congost, el periodista de El Punt Diari Ramon Esteban, el pessebrista Joan Ferrés Curós, l’historiador Miquel Àngel Fumanal, l’arxiver i historiador Antoni Mayans, el figuerenc Domènec Moli amb qui comparteixo taula, l’historiador de l’art Toni Monturiol, el també historiador Josep Murlà, l’especialista en romànic Antoni Noguera Massa, el sardanista Robert Roqué, l’activista Jordi Sellas (pare i fill), l’escultora Rosa Serra, el profesor Joaquim Ventolà, el fill pianista de Sebastià Vives, la que havia estat professora de química de l’institut Ramon Muntaner del meu marit, la sra. Elvira Vinaixa o el polític Jordi Xuclà.

A partir d’avui Josep Ma Canals enceta una nova etapa.

Ben segur que en Josep Maria rebrà moltes felicitacions però també li haig de dir, per experiència pròpia, que sempre hi haurà qui no es fixarà en la feina feta sinó en el que hi manca, sobretot si el lector considera que el que hi manca és ell mateix!

En aquest sentit, el que s’ha de tenir en compte és que aquest tipus d’obres no poden ser mai un cent per cent matemàticament compilatories sinó que tenen un elevat tant per cent d’obra d’autor. És a dir, cada autor té la seva pròpia circumstància de manera que dues obres amb aquest mateix títol i desenvolupades per autors diferents, no tindran mai el mateix contingut.

A partir de la setmana vinent trobarem la seva obra a les biblioteques, serà abastament consultada i emprada com a font d’informació per a posteriors escrits. Només cal esperar que en aquestes publicacions els autors tinguin la generositat de citar l’origen de les dades: El Diccionari biogràfic d’Olot de Josep Ma Canals, editat per l’Ajutament d’Olot.

La més cordial enhorabona a l’autor i a la capital de la Garrotxa, Olot!!

 





PRESENTACIÓ QUADERN PERALADA
2015-06-19

Bona tarda senyores i senyors,

Sr. Pere Torrent alcalde de Peralada, Sr. Lluís Solà diputat, sr. Juanola representant de Caixabank, sr Joan Domènec director dels Quaderns, sr Padern exalcalde de Peralada.

Amics! Tal i com sempre he dit el dia de la presentació és el dia dels agraïments!

En primer lloc agrair a les entitats que ho fan possible, és a dir, la Diputació i la Caixa, al director de la col·lecció dels Quaderns de la Revista de Girona, l’amic Joan Domènec qui en tot moment es preocupa del seu seguiment.

Tot seguit l’agraïment és per l’amic Joan Padern, per les seves paraules de presentació. Tal i com ja hem tingut ocasió de sentir, Ell, peraladenc de socarrel ha viscut en primera persona la transformació de la vila i és el responsable que avui els peraladencs i nouvinguts disposin de l’ampli ventall de serveis que fan que Peralada sigui un lloc còmode per viure, tasca feliçment continuada per l’actual alcalde sr. Pere Torrent.

Ha estat per a mi un honor que la Diputació m’hagi encarregat aquest nou llibre, que a partir d’avui estarà a la disposició de tots els peraladencs. L’obra és el fruit de la recopilació i investigació (això sí, sintetitzada!) duta a terme en el decurs dels gairebé 30 anys que fa que treballo a la vila. I l’ofereixo a tots els peraladencs en reconeixement i agraïment del que ha representat la vila i els seus veïns en la meva trajectòria professional.

Podríem dir que l’obra té el seu  punt de partida quan l’Ajuntament de Peralada, presidit per Joan Padern, m’encomanà la redacció de la monografia dedicada a “La Principal de Peralada”. L’homenatge va culminar el dia de sant Martí de 1990; a l’acte hi participà tot el poble, probablement molts dels aquí presents vareu poder gaudir de la diada amb la participació de l’actual comte de Peralada, Pere de Montaner.

A partir d’aquí em vaig anar engrescant en aprofundir en diferents aspectes de la història del municipi i, amb els anys, per saber-ne més he recorregut diferents biblioteques i arxius com és el cas de l’Arxiu del Regne de Mallorca a Palma de Mallorca, lloc on es troba custodiat l’arxiu dels Rocabertí.

Ara bé, com que el resultat  de l’estudi  acadèmic ja el podran veure quan el tinguin a les mans, m’agradaria explicar alguna anècdota de com ha anat  la recerca de les imatges, que és un dels aspectes importants del llibre.

L’obra disposa d’un total de 128 fotografies.

Sempre resulta difícil fer la tria, però en aquest cas, en què tant el text com les il·lustracions estan subjectes a les normes de la col·lecció, encara més!!  S’ha procurat incloure imatges poc vistes, algunes inèdites, que s’han obtingut de diferents arxius locals (Biblioteca-Arxiu del Palau de Peralada, el fons de sant Domènec i el de l’Ajuntament. Per cert, haig d’agrair a Miquel Brugat, Núria Comamala,… la seva diligència; d’altres provincials, de Barcelona i de les Balears –Palma de Mallorca i Eivissa-), i altres cedides per particulars.

És en aquest darrer punt que m’agradaria incidir per explicar la col·laboració de diferents veïns de la vila en oferir unes fotografies històriques que ells preserven a les seves llars. Així ha estat com la Maria Cros, l’Anna Maria Granell, la Pepita Aguer, la Rosa Escapa o en Pere Pallé … m’han facilitat unes il·lustracions insubstituïbles! Algunes totalment desconegudes fins avui!

He recorregut també als fotogràfs professionals com Pere Duran, Robin Townsend (de l’Agència EFE) o Carol Tur de Palma de Mallorca.

A ells pertanyen: la fotografia històrica del 14 d’agost de 1988, dia en què a Peralada vingueren la reina Sofia, Irene i Anna Maria de Grècia i Lady Di, la troballa dels obusos de morter de la Guerra Civil descobertes a l’Orlina l’any 2004 o el retrat d’Antoni de Rocabertí.

Altres persones m’han ajudat de diferents maneres responent a preguntes o facilitant-me informació. Aquest és el cas de Núria Algans, Núria Agulló, Ramon Clos, Roser Diudé, Meritxell Garrido, Josep Isern, Pere Mir, Núria Oliva, Anna Ma Poch, Geroni Pujol,  ... o bé Roser Ruiz Directora del CEIP RMuntaner. També cal sumar l’expert equip de la Diputació, el maquetista Pep Caballé, la impremta Pagès i, per suposat, com sempre el meu marit, en José Luis, sense ell tampoc seria possible.

Les xarxes socials també han intervingut en benefici de l’enriquiment iconogràfic del llibre. Una peraladenca, la Quima Llosa, el 30 de novembre de 2104 publicava a Facebook unes fotos del darrer aiguat, una d’elles il·lustra el capítol de la Muga i el Llobregat.

Així mateix, gràcies a la connexió global mantenia contacte amb un castelloní resident al Japó, en Martí Paola. Ell anava investigant per la xarxa sobre temes empordanesos i vet-ho aquí que m’informa de la troballa d’un document interessantíssim la “Confirmació de la Grandeza de España a Bernat Antoni de Boixadors”, el qual també es troba reproduït al llibre.

I quedava la foto de la portada, en el llibre publicat l’any 2007 “Peralada talaia entre l’Albera i el mar”, la portada lluïa el bonic perfil enturonat de la vila, i vaig pensar que per aquesta ocasió seria bo trobar una foto aèria en la qual es veiés el nucli antic però també una part de les noves urbanitzacions,… . Gràcies a Pere Torrent m’assabento que Ester Albreda n’havia fet unes, la vaig a veure i m’explica que va fer un viatge en globus i va aprofitar per fer diferents instantànies. Una d’elles serà la carta de presentació del llibre!!

De manera que no em resta més que dir:
Gràcies a tots per la col·laboració i per la vostra companyia en el dia d’avui!!

Joan Domènec, director Quaderns, Mònica Lladó, regidora,
Joan Padern, exalcalde i presentador, Inés Padrosa, autora,
Antoni Solà, diputat, Pere Torrent, alcalde de Peralada i
Carles Juanola, representant de La Caixa. 
Joan Padern, exalcalde en el moment del parlament.
Joan Domènec, director dels Quaderns, en el moment del parlament.
Pere Torrent, alcalde de Peralada, en el moment del parlament.
La taula presidencial.
La sala Miquel Mateu abans d'iniciar l'acte de presentació.
Inés Padrosa, autora, en el moment del parlament.

Presentació del llibre "Damià Mateu Bisa (1864-1935). Empresari, promotor i col·leccionista" 2014-11-29


Un moment del parlament (Fot. Martí Dacosta)



Miquel Capo Mateu, Carme Mateu, Isabel Suqué, Artur Suqué, Javier Suqué, Blanca Camín, Inés Padrosa, Miquel Suqué i Jaume Barrachina (Fot. Martí Dacosta)

Un moment de la presentació del llibre (Fot. José Luis Torres)

 

Presentació Jordi Jubany a la Galeria El Claustre de Figueres, 14 de març de 2014

Jordi Jubany, Inés Padrosa i Miquel Mascort (Fot. José Luis Torres) 

 

 

Presentació "Els Catalans a Grècia", 24 de gener de 2014


Eusebi Ayensa i Inés Padrosa


Programació "Amics del Castell de sant Ferran"

 

Presentació "700 anys de l'Hospital de Figueres", Teatre El Jardí, 22.XI.2013.

 

"700 anys de l'Hospital de Figueres"



Presentació "700 anys de l'Hospital de Figueres"




Presentació monografia L'abans de Castelló d'Empúries 1870-1975, de Jordi Canet i Manel Puig, Abril de 2011.





Sala Gòtica de l'Ajuntament de Castelló d'Empúries.
Jordi Canet, Inés Padrosa i Manel Puig.

Sala Gòtica de l'Ajuntament de Castelló d'Empúries.
Jordi Canet, Inés Padrosa, Manel Puig i el regidor Ramon Piris. 



Presentació monografia El Castell de sant Ferran de Figueres, de Pere Buxeda, 27 de gener de 2011.






Seu dels Amics del Castell el dia de la presentació.


Seu dels Amics del Castell el dia de la presentació.
            Inés Padrosa, Pere Buxeda i Antonio Herrera.



Seu dels Amics del Castell el dia de la presentació.
Antonio Herrera, Inés Padrosa i Pere Buxeda.







    
    Seu dels Amics del Castell el dia de la presentació.
    Inés Padrosa, pere Buxeda i Antonio Herrera.

Presentació Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà:


Targetó de presentació del Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà, a càrrec de LLuís Ma. de Puig i Ramon Alberch, Teatre el Jardí de Figueres, 9 d'octubre de 2009.




Teatre El Jardí, Figueres.
Pilar Mundet, Lluís Ma. de Puig, Ramon Alberch, Inés Padrosa i Santi Vila.  


Teatre El Jardí, Figueres.
Taula presidencial Inés Padrosa, Lluís Ma. de Puig, Santi Vila alcalde de Figueres, Pilar Mundet diputada provincial i Ramon Alberch.




















Presentació de la Bibliografia interdisciplinària de l'Alt Empordà a la xarxa:

Xavier Castillón, El Punt Diari, 24 de setembre de 2008 "L'Alt Empordà ja té la seva bibliografia a la xarxa. El treball d'Inés Padrosa inclou més de 15.000 referències"



Josep M. Bernils "La Bibliografia", Hora Nova 30 de setembre de 2008


Ciro Llueca "El Google empordanès" al setmanari Empordà 21 d'octubre de 2008

C. Vilà "Més de 15.000 referències de l'Alt Empordà, a la xarxa" Empordà, 30 de setembre de 2008

Miriam Arenas "La "Bibliografia interdisciplinària de l'Alt Empordà", ja es pot consultar a internet" Hora Nova, 26 de setembre de 2008.

Taula rodona en memòria del músic peraladenc Joaquim Serra:

Lluís Albert, Inés Padrosa, Josep Prenafeta i Concepció Ramió. St. Domènec - Peralada ,14 d'abril de 2007.


Presentació catàleg "Marià Baig, una singular pluralitat" 






Presentació del Catàleg de l'exposició "Marià Baig, una singular pluralitat" Pilar Vélez presentadora i directora del Museu Marés de Barcelona, Joan Armangué alcalde de Figueres i Inés Padrosa comissària de l'exposició, 30 de juny de 2006.

Pregonera de la Festa de l'Allioli de Creixell (2004):





Presentació monografia Pintors i retaules dels segles XIV i XV a l'Empordà, de mn. Miquel Pujol Canelles

Targetó de presentació



Portada de la monografia Pintors i retaules dels segles XIV i XV a l'Empordà, de mn. Miquel Pujol, disseny d'Inés Padrosa.


Presentació de la monografia a la seu del Consell Comarcal de l'Alt Empordà, 11 de novembre de 2004, a càrrec d'Inés Padrosa.







Presentació de l'Empordà Àlbum:
L'any 2003 L'Institut d'estudis Empordanesos en col·laboració amb el Centre d'Estudis del Baix Empordà va editar l'edició facímil de L'Empordà -Àlbum, llibre de fotografies exhaurit que havia estat publicat l'any 1917 per la Ilustració Catalana. La monografia va ser presentada a Figueres, capital de l'Alt Empordà i a Begur i Torroella de Montgrí, al Baix Empordà.




Consell Comarcal de l'Alt Empordà, Figueres octubre de 2003.
Presentació edició facsímil de L'Empordà-Àlbum, amb textes introductoris de Joan Badia-Homs, Albert Compte, Lluís Costa, Inés Padrosa i Pep Vila.

Begur, 2003.
Presentació edició facsímil de L'Empordà-Àlbum, amb textes introductoris de Joan Badia-Homs, Albert Compte, Lluís Costa, Inés Padrosa i Pep Vila.

Torroella de Montgrí, agost de 2003.
Presentació edició facsímil de L'Empordà-Àlbum, amb textes introductoris de Joan Badia-Homs, Albert Compte, Lluís Costa, Inés Padrosa i Pep Vila.


Presentació la Nissaga dels Serra, Aplec de la Sardana Peralada, 27 d'agost del 2000.


Joaquima Serra, Concepció Ramió, coautora del llibre, Jordi Cabezas, president del Consell Comarcal,..., Inés Padrosa, coautora del llibre, Joan Domènech, presentador del libre i Montserrat Juvanteny, corresponsal del Diari de Girona. 

Presentació de la digitalització dels àlbums Rubaudonadeu, 7 de juliol de l'any 2000.
Varen intervenir a l'acte el regidor de cultura Joan Balada, la directora de la biblioteca Lluïsa Vidal i Inés Padrosa es va ocupar de presentar la col·lecció fotogràfica de JM. Cañellas i glossar la figura del mecenes J. Rubaudonadeu. Va ser el primer acte que va tenir lloc a la Sala d'Actes de la nova Biblioteca Fages de Climent de Figueres.


Presentació del Suplement de la "Bibliografia interdisciplinària de l'Alt Empordà"



Vinyet Panyella, directora de la Biblioteca de Catalunya, Jordi Cabezas, president del Consell Comarcal i Inés Padrosa, autora, en el moment de la presentació, el dia 3 de juny de l'any 2000.
Marc Bataller "Actualitzen la Bibliografia de l'Alt Empordà amb 3.000 noves referències", El Punt Diari, 4 de juny del 2000.

José Luis Torres "Capdavanters", Diari de Girona, 9 juny 2000.



Presentació del recull de receptes La Gastronomia empordanesa a Peralada, 1996-1997 (Peralada:1998), a la Biblioteca del Castell de Peralada en el marc del 3er Fòrum Terra Incògnita.



Biblioteca del Castell de Peralada, Inés Padrosa, Xavier Mestres i Ferran Adrià.

Biblioteca del Castell de Peralada, Joan Roca, Jaume Subirós, ... i Inés Padrosa

Presentació de la monografia Eduard Rodeja i Galter. Vida i Obra, 1997

Museu de l'Empordà, març 1997. Els col·laboradors de la monografia d'Eduard Rodeja el dia de la presentació: Joaquim Bech de Careda, Eduard Rodeja de las Heras, Jaume Nabot, Josep Maria Bernils, Blanca Reig, Albert Compte, Inés Padrosa, Joan Guillamet i Eduard Puig.

Presentació de la "Bibliografia interdisciplinària de l'Alt Empordà", 1996



La presentació de la "Bibliografia..." a la Biblioteca del Palau de Peralada, l'any 1996.

Article de Núria Munárriz "Presenten a Peralada la bibliografia comarcal" Empordà, 17.XII.1996. A la fotografia la taula presidencial: Vinyet Panyella, Carles Pàramo, Martí Palahí,... i Inés Padrosa

Presentació de la monografia La Principal de Peralada
Sant Martí, 1990


Taula presidencial Josep Maria Salvatella, diputat provincial, Joan Padern Casanovas, alcalde de Peralada, Pere de Montaner, comte de Peralada, i Inés Padrosa, autora de la monografia "La Principal de Peralada"